La Roca del Valles

El nostre municipi pertany al Vallès Oriental Oriental, al límit amb el Maresme, a a vall mitjana del Mogent, accidentat a l'Est pels vessants interiors de la Serralada Litoral (534 m altura), sector on es localitzen els boscs de pins i alzines (2427 hectàrees). L'agricultura és en lleugera regressió; al secà hom conrea cereals, farratge, llegums i arbres fruiters; també hi ha una mica de vinya i alguns avellaners; al regadiu hom conrea farratge, mongetes, patates i hortalisses. Hi ha granges de bestiar boví (carn i llet) , porcí i aviram. A partir del decenni dels anys seixanta s'inicia la industrialització del terme; s'hi traslladaren un bon nombre de fabriques de Barcelona, localitzades sobretot a la vora del Mogent i als sectors de Can Font de la Parera a Santa Agnès de Malanyanes i de Vallderiolf. Hi ha fàbriques tèxtils, de plàstics, de joguines, de confecció, alimentàries, i auxiliars de la construcció. Al pla de Can Ribes hi ha situada la planta de tractament i de distribució de les aigües del Ter per a Barcelona (1964). La població va sofrir un creixement del 72,40%, durant el decenni de 1960-70, i del 31% durant el de 1970-80. Aquests darrers vint anys el municipi ha crescut de forma considerable. Aquest increment és, en part, degut al fet que s'ha convertit també en lloc d'estiueig i de segona residència. Travessa el terme l'autopista de Barcelona a Girona. El poble (125 metres d'alt) és a l'esquerra del Mogent, al peu del vessant de ponent del coll de Parpers, dominat pel castell de la Roca del Vallès (a l'indret identificat tradicionalment amb l'estació Praetorium de la via romana vers Tarragona). Les restes del castell de La Roca formen una planta gairebé rectangular, conservant-se els murs de les cares nord, est i oest; al peu del mur situat al nord hi havia un pou de gel excavat a la roca, dipòsit cilíndric de gran amplada. El castell reconstruït pràcticament tot a la fi del s XV i restaurat modernament (1952) per Antoni Rivière. El seu terme comprenia inicialment (s XI) Vilanova, Òrrius, Santa Agnès de Malanyanes, Llerona i Granollers; el primer senyor conegut fou Renard Guillem de la Roca (1040-75), fill de Guillem de Montcada; els seus senyors posteriors (Cabrera, Marques) arribaren a tenir en feu les Franqueses del Vallès, alienades per la corona. El 1405 passà als Torrelles i fou centre de la baronia de La Roca des del 1468. El 1463 havia estat, durant la guerra contra Joan II, assetjat i expugnat per les forces de la Generalitat. La parròquia de Sant Sadurní agombola al seu entorn el poble de La Roca del Vallès, fou feta consagrar el 932 per Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses, que sembla que repoblà el territori amb gent de la vall de Sant Joan; fou totalment renovada el 1559. L'any 1983 es produí la segregació d'una part del terme que amb part de Montornès del Vallès, ha donat lloc al nou municipi de Vilanova del Vallès. El municipi compren, a més, el poble de Santa Agnès de Malanyanes, el santuari de Santa Maria de Malanyanes, l'antic monestir de Sant Pere del Bosc, l'antic castell de Bell·lloc i les antigues quadres de Vallderiolf, Vilalba i San Lleïr i el barri de la Torreta.

Escrito por laroca el 23/09/2006 12:55 | Comentarios (0)

Fστσs

(el castell de la roca del valles)

(Ceip La Torreta)

(Ceip Pilar Mestres)

(3 Fotos Juntes Del Poble)

(Camps de La Roca del Valles)

(Ajuntament de La Roca del Valles)

Escrito por laroca el 22/09/2006 21:48 | Comentarios (3)

Escrito por laroca el 22/09/2006 20:35 | Comentarios (0)